diumenge, 28 de març del 2010

Primera etapa del Tourmalet superada: Puigvertenc 0 - 2 Bellvís

Una nova victòria, i cada vegada amb més valor afegit, la que va aconseguir ahir el Club de Futbol Bellvís en la seva visita al camp del 4t Classificat, el C.F. Puigvertenc.

En un partit estranyament plàcid, els Bellvisencs van dominar de principi a fi, i en cap moment van veure perillar la victòria. Recolzats pels nombrosos afeccionats i afeccionades que es van desplaçar des de Bellvís, l'equip va realitzar un primer temps gris, sense massa control al mig del camp, però sense passar angoixes en defensa.

Al voltant del quart d'hora de partit, el Bellvís surt ràpidament a la contra, Juanca controla la pilota a la banda esquerra, serveix al "killer" Civit a la frontal de l'àrea, i de xut creuat, ell mateix estableix el 0-1. El partit es posava ben aviat de cara per al Bellvís, però calia acabar la feina i seguir amb la constància i treball de sempre.

El mig del camp del Bellvís, no va funcionar com altres ocasions, i això ho aprofitava el Puigvertenc per emportar-se pilotes dividides i donar sensació de perill. La defensa del Bellvís, treia una vegada i una altra les pilotes visitants, i amb un solitari gol al marcador es va arribar al segon temps. Abans però, s'havia produït l'auto-expulsió del lateral esquerre dels locals, que en cometre una falta veu la primera targeta groga i fruit de les protestes, s'emporta la segona.

A la mitja part, lògica exigència a la banqueta Bellvisenca, ja que calia millorar molt en el joc per terra i controlar una mica més el partit.

Durant el segon període, tot va ser una altra història. El Bellvís va dominar el partit de principi a fi, i les ocasions es van anar succeint. El setge dels homes en punta del Bellvís va ser constant, i en nombrosos llençaments de còrner i pilota parada el perill arribava a la porta local. L'àrbitre va encarregar-se d'anular unes quantes jugades per dubtosos fores de joc, però res va ser suficient per evitar que el Bellvís ampliés l'avantatge en el marcador.

Juanca serveix el còrner des de l'extrem esquerra de l'atac del Bellvís, la pilota arriba al segon pal on Kiko retalla i marca el segon. Alegria extrema dels homes d'Àngel que sabien que la victòria ja no s'escapava.

El Bellvís va moure banqueta per aportar frescor als minuts finals i amb certs canvis tàctics les arribades a l'àrea contrària es van succeir. Juanca va disposar d'un parell de xuts des de la frontal, i Kiko i Civit, amb dos u contra u, podrien haver ampliat el marcador, però l'encert del porter del Puigverd ho va evitar.

Al final, victòria clara del Bellvís, en un dels partits més plàcids de la temporada per a Pau, i ara, després de la victòria, tranquil·litat per afrontar el partit ajornat a Les, un dels camps més difícils de la categoria, on l'equip no té res a perdre.

diumenge, 21 de març del 2010

Calia vèncer: Bellvís 1 - 0 Aitona

Setmana plàcida la que ha viscut el Club de Futbol Bellvís després del bon resultat aconseguit en la jornada anterior.

Així doncs, el partit contra l'Aitona es presentava com una nova final per als homes d'Àngel, en la qual era bàsic obtenir de nou una victòria i sumar els tres punts en joc.

Els jugadors Bellvisencs, procuraven mantenir-se al marge de possibles eufòries i confiances excessives davant un rival de la part mitja baixa de la taula, i van fer bé, ja que l'Aitona es va mostrar un equip ferm, amb solvència defensiva tot i que amb pocs arguments en atac.

La primera part va ser serena, sense deixar opcions en defensa, amb l'equip ben organitzat i amb molt control de  la pilota. Kiko va gaudir d'un parell de bones ocasions en remats de cap que van anar fora per molt poc.

Però va ser Manyet, en un moment de forma espectacular, qui va obrir la llauna al voltant del quart d'hora de partit. Juanca centra un córner a la dreta de l'atac Bellvisenc, la pilota es refusada amb poc encert per la defensa visitant, i ell mateix connecta un xut fortíssim amb la dreta que entra ben a prop del pal llarg i davant el qual el porter visitant no pot fer res.

Les coses es posaven de cara per al Bellvís, tal com era de preveure, ja que el control del match era clarament local.

Tot i així, aquest domini no es va concretar en més efectivitat de cara a porta, i amb la victòria per la mínima es va arribar al descans.

El Bellvís no va moure banqueta per entrar al segon període, i amb el mateix onze va seguir el setge a la porteria visitant. El porter de l'Aitona va guanyar sens dubte el qualificatiu de jugador del partit, amb una sèrie d'intervencions de molt de mèrit.

Com diu el gran José Antonio Camacho, "el futbol es así", i ahir la pilota no volia entrar al municipal. Pràcticament una desena de córners va servir el Bellvís durant el segon temps, a banda de dos gols anul·lats per fora de joc, i diverses rematades a boca de gol de Kiko i Rubén. Res no va ser suficient per foradar per segon cop la porteria de l'Aitona.

I el que són les coses. A falta de 5 minuts per la finalització, Manyet veu la segona groga i és expulsat justament. L'equip visitant ho va aprofitar per avançar línies i va buscar l'empat amb insistència, però el marcador no es va moure.

Tres punt importantíssims per a mantenir-se a la part alta del grup 21. Ara ja toca pensar en un dels desplaçaments més difícils de l'any, al camp del 4t classificat, el Puigverd de Lleida.

dissabte, 20 de març del 2010

Bellvís vs Aitona

Nova final per a l'equip d'Àngel, que demà s'enfronta a l'Aitona al municipal, a partir de 2/4 de cinc de la tarda. Us hi esperem a totes i tots!

Força Bellvís!

diumenge, 14 de març del 2010

Esperit d'equip: C.F. Esterri d'Àneu 0 - 7 C.F. Bellvís

Bonic partit el disputat ahir al municipal d'Esterri d'Àneu enfront l'equip local i el Club de Futbol Bellvís. 

L'equip Bellvisenc, pujava al Pallars amb lo moral ben alta després de la seva darrera victòria a casa, i conscient que no hi ha rival petit en cap categoria.

L'absència d'Àngel a la banqueta i el canvi de colors habitual del club per la samarreta bètica, no van ser però problema per als Bellvisencs, que van controlar el partit de cap a peus i van endur-se els tres punts del municipal d'Esterri.

En una primera part molt seriosa, el Bellvís va dur el pes del partit des de bon principi, cercant no cometre errors en defensa que podien posar les coses molt difícils. Al voltant del quart d'hora de partit, Juanca va marcar el primer amb un bon xut des de la frontal amb l'esquerra, i uns minuts més tard, Marià feia el segon aprofitant una bona jugada de l'equip després d'un servei de banda.

Després dels dos primers gols visitants, el partit va seguir a grans trets la mateixa línia, amb un Esterri poc operant, que intentava tot i això, escapar-se de la continua escomesa visitant.

Amb el marcador de zero a dos es va arribar al descans, i els jugadors del Bellvís, sols en el seu vestidor, van seguir concentrats en tot moment, amb la ment posada en el partit.

Fruit de l'absència total de relaxació, els Bellvisencs van aconseguir una segona part més completa que la primera, aprofitant a més les dues expulsions que va patir l'equip de casa (degudes a un arbitratge excessivament rigorós).

Salvador, va marcar el tercer després de fer en solitari una bona jugada individual, i Ivan, amb un gran xut des de fora de l'àrea, marcava el quart que deixava el partit vist per sentència i que va marcar el punt d'inflexió on els locals van abaixar els braços definitivament.

Pau, qui va viure un partit força tranquil, es va haver d'estirar de valent després d'un bon xut de falta de l'Esterri, que va rebotar a l'esquena de Juan Saviola i que es va enverinar de valent.

A partir del quart gol, el Bellvís va moure banqueta, i els jugadors que van entrar, van disposar d'un paper prou destacat. Rubén va marcar el cinquè de la tarda, amb un gol a l'estil d'Oliver i Benji, on la pilota va picar primer al pal i després ell mateix va rematar a plaer.

Salvador va marcar el segon del seu compte particular, després d'aprofitar una "cavalcada" de Felip per la banda esquerra, on ell mateix podia haver definit, però on finalment va ser "caçat" i el company va rematar a plaer.

Guillermo, va marcar el setè i definitiu, essent aquest el seu primer gol amb la samarreta del Bellvís, després d'una centrada de córner, on va marcar de manera franca damunt l'àrea petita.

Així doncs, gran tarda la dels homes d'Àngel al municipal d'Esterri.

Aquesta setmana, tornada als entrenaments per preparar el partit de diumenge a casa contra l'Aitona, rival complicat contra el qual vàrem empatar a la primera volta.

Destacar el gran viatge de tornada de l'equip, amb nombrosos càntics, reproducció de l'himne, alegria, i la incorporació d'un nou hit: Cuando tu, me cantas conmigo! by aJuan!

La crònica del partit: C.F. Bellvís 1 - 0 U.E. Lleida "B"

Pendent, ho sé ;)

diumenge, 7 de març del 2010

L'apoteosi: C.F. Bellvís 1 - 0 Unió Esportiva Lleida "B"

A l'espera de la crònica futbolística... la visió de l'afició.

Un diumenge de pluja d’estrelles

Avui us explicaré una història, la història d’un grup de nois que van ser capaços d’encomanar l’alegria a un poble sencer.
Un grup de nois que va decidir continuar la tasca que un 1927 uns bellvisencs van iniciar. Ara ja fa un temps, van començar a formar part d’aquest projecte esportiu que mica en mica es va anar convertint també en el seu projecte personal. Així, van anar passant els anys i ells, és clar, també es van anar fent grans. Es van adonar que el Club de Futbol Bellvís era quelcom important per a ells i van emprendre el camí per al tan anhelat ascens. Durant aquest viatge, que sembla que aquesta temporada podria arribar al seu destí, van anar sumant passatgers: nous jugadors, un nou entrenador i també més seguidors i seguidores.

Aquesta temporada, sembla que tot comença a donar el seu fruit. Els canvis al vestidor i la perseverança de l’equip els ha portat a una posició envejable i a la vegada compromesa. Tot això es palpa al terreny de joc i és clar, si s’ha de parlar d’algun partit, aquest és sens dubte el del diumenge 7 de març contra la Unió Esportiva Lleida. Un enfrontament que es va viure, salvant les distàncies, com una qüestió d’estat. Durant la setmana els mateixos jugadors i sobretot l’afició van encoratjar tothom a anar al camp a animar el Bellvís i com no podia ser de cap altra manera, la convocatòria també va tenir ressò al facebook...ja ho sabeu a Bellvís no ens estem de res!

Una barreja de nerviosisme i motivació ens va dur a tots plegats al camp de futbol diumenge a les 4 de la tarda. Tot i que el temps no acompanyava massa, l’afició no els va fallar i es va convertir en el revulsiu necessari i propi d’un matx d’aquestes característiques.

El repte no era fàcil, tenien davant un Lleida líder i invicte. Com a conseqüència, el partit va ser tens. D’una banda, per un sistema de joc basat sobretot en protegir la porteria que dificultava l’ocasió de gol i d’una altra, per la feina constant de l’afició que amb crits i amb alguna que altra paraula malsonant (bé, potser unes quantes) va voler donar tot el caliu a l’equip, el seu equip. I així, per sorpresa d’uns, per alegria d’uns altres, el Bellvís es va avançar en el marcador. La celebració va ser digna d’anàlisi, equiparable a la dels grans triomfs esportius.

A tot això, li hem de sumar el patiment fins a l’últim moment del partit, que semblava no tenir final. Un xiulet va marcar l’inici d’una alegria que va anar del camp al vestidor i del vestidor al bar on amb els coneguts càntics bellvisencs es va celebrar la desitjada i per què no merescuda victòria.

Com tota història també té una moral. En aquesta és la de la il•lusió que va permetre a aquest grup de nois superar-se, ser capaços del que potser durant la setmana havien arribat a dubtar i sobretot, de ser l’orgull del lloc que els ha vist néixer o que si més no els ha acollit com a tal.

Continuarà...


Des del Club de Futbol Bellvís, agraïm a l'afició el suport incondicional mostrat durant el partit d'ahir i durant tota la temporada, i la simbolitzem en la Núria Roca, creadora d'aquest text. Gràcies! ;)