dimarts, 26 de maig del 2015

Nova desfeta fora de casa: CF Vallfogona 3 - 0 CF Bellvís

Seguim amb la tònica desconcertant de les últimes setmanes. Grans partits a casa i grans desastres quan juguem a fora.

I el partit de Vallfogona no va ser menys. Primers compassos erràtics del Bellvís davant un rival que no s'hi jugava res, i que a sobre, venia d'una dinàmica negativa i condicionat per les baixes. Destacar que si hi havia 15 persones al camp (sent optimistes), la meitat eren de Bellvís.

Tot i així, a la primera arribada, falta frontal servida a l'esquena de la defensa i la poca contundència fa que arribi el primer gol.

Cop dur, però ens refem, i durant el primer temps, vam jugar una mitja hora realment bona. Vam arribar amb perill, i vam gaudir de moltes ocasions. Aquesta vegada però, no em vam fer cap, i això ens va condicionar.

A les acaballes del primer temps, enèsima pilota perduda al centre del camp, refús de la defensa i passivitat absoluta que permet al Vallfogona fer el segon. Els locals, sense merèixer-ho, marxaven al descans amb un clar 2-0.

A la segona, sortim amb unes tímides ganes de fer-ho millor, però l'equip no creu. Passen els minuts i el partit és infumable.

Per acabar-ho d'adobar ens quedem amb 10, i el Vallfogona veu que el partit no se li escaparà. Poc futbol i més ganes de sentir el xiulet final que de lluitar per alguna cosa.

El Vallfogona, en una mitja arribada un altre cop defensada lamentablement fa el tercer i l'equip s'enfonsa.

Però el cúmul de despropòsits no s'acaba aquí. Jugada de la davantera Bellvisenca que acaba en penal. Però una vegada més, i ja és el 4t aquesta temporada, el fallem. No fem ni el de l'honor.

L'àrbitre no allarga gaire l'agonia i el partit s'acaba.

Increïblement, no hem perdut la 4ª plaça tot i merèixer-ho i ens jugarem conservar-la diumenge a Bellvís contra l'Oliana. Us hi esperem!

dilluns, 11 de maig del 2015

Una de freda i una de calenta: CE Sant Guim 3 - 2 CF Bellvís

Quan més a prop o tenim, quan venim de fer partidassos com a Ponts, victòries agòniques com la de l'altre dia a casa a Miralcamp, amb opcions reals de quedar 3rs o 2ns... va i ens deixem TOT el caràcter a casa (el caràcter, i la gent, perquè n'hi ha un parell que encara no sabem ara on són...)

Segurament només hi ha una cosa que ens fa un gran equip, i aquesta és l'actitud. L'hem tingut en molts partits, i això ens ha permès empatar a Pobla i a Rialp, guanyar a Ponts i a Solsona.

Però nosaltres mateixos som el nostre pitjor rival, i ens creiem superiors als equips de la zona baixa, quan no ho som.

Com a resultat de tot plegat, el penós partit (de futbol?) que es va veure dissabte a Sant Guim pels pocs valents i valentes que van preferir veure'ns a nosaltres que al Barça, i que es mereixen un monument.

Dos equips fluixos, dolents, i un Sant Guim més motivat, que lluita per salvar-se, i que es va emportar la victòria de forma merescuda.

Primers compassos erronis del Bellvís, i Costa que com sempre, ens salva un parell de vegades només iniciar. Però tenim qualitat, això sí, i Toni aguanta una pilota d'esquenes al centre del camp, espera que Horra faci el desmarc, li posa a l'espai, i el nostre killer i ara ja sí, "pitxitxi", marca el primer de la tarda.

Sense fer res, ja guanyem, i tots pensem que podem tornar a sumar tres punts.

Però el Sant Guim ens empata des de dins de la cuina en una empanada general de la defensa. Res més a destacar durant un primer temps digne de ser esborrat.

Durant el segon període, sortim una mica més concentrats, i fruit d'un parell de bones accions, arriba el 1-2, centrada de Piró des de la banda i entre la defensa i Edu marquen el gol.

A partir d'aquí, el Sant Guim agafa el control, i ens empaten de nou en una altra pilota, on ni refusem la pilota de la línia defensiva, ni traiem l'equip, ni fem res.

L'empat tampoc ens servia gaire, però es que no vam fer res més. Dos minuts després, ens agafen de nou l'esquena i el punta local clava un golàs (amb una mica de fortuna, val a dir-ho), davant el qual Costa no pot fer res.

3-2 en 4 minuts i sense capacitat de reacció de cap tipus. De desmotivats ja ho estàvem tot el partit, però a més, ens quedem amb 10 a falta d'un quart d'hora. En inferioritat, cansats, intentem alguna tímida aproximació, però ben just arribem a l'àrea.

S'acaba el partit i ells ho celebren. Pràcticament la salvació a la butxaca i nosaltres, que podíem viure un final de lliga de somni, tirem el primer partit a les escombraries. Som així.

Tot i així, Visca el Bellvís, ndéu!

dilluns, 4 de maig del 2015

Una victòria que val la 4ª posició: CF Bellvís 3 - 1 CF Miralcamp

Els nostres jugadors eren conscients que després de la proesa de Ponts, no es podia fallar a casa, i van sortir concentrats al camp, però amb menys "xispa" de l'habitual, i tot i que dominaven el partit, aquest domini no es concretava en ocasions.

Tot i així, en una jugada per banda, la pilota acaba refusada al punt de penal, i des d'allí, Víctor l'empala i no falla marcant el seu tercer gol de la temporada.

Tot i que el ritme del partit no era l'adequat, el Bellvís va seguir gaudint d'ocasions, la més clara a les botes de Cesc, que va estavellar un fort tret al travesser.

El partit s'acabava amb una primera part força plàcida per als interessos locals.

La segona va seguir la mateixa tònica, i aviat semblava que el partit quedava vist per sentencia quan Mesalles va transformar en gol un lliure indirecte dins de l'àrea.

Però a partir d'aquí, va començar el descontrol. Manca de criteri per part del col·legiat i targetes a tort i a dret que posaven els locals dels nervis.

En una jugada aïllada, el Miralcamp va reduir distàncies mitjançant un gran cop de cap. Això va portar nervis a l'equip, que ja jugar els seus pitjors minuts.

Tot i així, Horra, va tranquil·litzar la parròquia Bellvisenca a les acaballes del partit, transformant una gran vaselina per damunt del porter visitant.

Tres punts més, i triple empat al "pitxitxi" de l'equip, ja que Piró, Horra i Mesalles han marcat 7 gols cadascun.

Aquest dissabte, penúltima sortida al camp del Sant Guim, equip que lluita per la salvació i que de ben segur no ens deixarà les coses fàcils.