dilluns, 11 de maig de 2015

Una de freda i una de calenta: CE Sant Guim 3 - 2 CF Bellvís

Quan més a prop o tenim, quan venim de fer partidassos com a Ponts, victòries agòniques com la de l'altre dia a casa a Miralcamp, amb opcions reals de quedar 3rs o 2ns... va i ens deixem TOT el caràcter a casa (el caràcter, i la gent, perquè n'hi ha un parell que encara no sabem ara on són...)

Segurament només hi ha una cosa que ens fa un gran equip, i aquesta és l'actitud. L'hem tingut en molts partits, i això ens ha permès empatar a Pobla i a Rialp, guanyar a Ponts i a Solsona.

Però nosaltres mateixos som el nostre pitjor rival, i ens creiem superiors als equips de la zona baixa, quan no ho som.

Com a resultat de tot plegat, el penós partit (de futbol?) que es va veure dissabte a Sant Guim pels pocs valents i valentes que van preferir veure'ns a nosaltres que al Barça, i que es mereixen un monument.

Dos equips fluixos, dolents, i un Sant Guim més motivat, que lluita per salvar-se, i que es va emportar la victòria de forma merescuda.

Primers compassos erronis del Bellvís, i Costa que com sempre, ens salva un parell de vegades només iniciar. Però tenim qualitat, això sí, i Toni aguanta una pilota d'esquenes al centre del camp, espera que Horra faci el desmarc, li posa a l'espai, i el nostre killer i ara ja sí, "pitxitxi", marca el primer de la tarda.

Sense fer res, ja guanyem, i tots pensem que podem tornar a sumar tres punts.

Però el Sant Guim ens empata des de dins de la cuina en una empanada general de la defensa. Res més a destacar durant un primer temps digne de ser esborrat.

Durant el segon període, sortim una mica més concentrats, i fruit d'un parell de bones accions, arriba el 1-2, centrada de Piró des de la banda i entre la defensa i Edu marquen el gol.

A partir d'aquí, el Sant Guim agafa el control, i ens empaten de nou en una altra pilota, on ni refusem la pilota de la línia defensiva, ni traiem l'equip, ni fem res.

L'empat tampoc ens servia gaire, però es que no vam fer res més. Dos minuts després, ens agafen de nou l'esquena i el punta local clava un golàs (amb una mica de fortuna, val a dir-ho), davant el qual Costa no pot fer res.

3-2 en 4 minuts i sense capacitat de reacció de cap tipus. De desmotivats ja ho estàvem tot el partit, però a més, ens quedem amb 10 a falta d'un quart d'hora. En inferioritat, cansats, intentem alguna tímida aproximació, però ben just arribem a l'àrea.

S'acaba el partit i ells ho celebren. Pràcticament la salvació a la butxaca i nosaltres, que podíem viure un final de lliga de somni, tirem el primer partit a les escombraries. Som així.

Tot i així, Visca el Bellvís, ndéu!