Seguim amb la tònica desconcertant de les últimes setmanes. Grans partits a casa i grans desastres quan juguem a fora.
I el partit de Vallfogona no va ser menys. Primers compassos erràtics del Bellvís davant un rival que no s'hi jugava res, i que a sobre, venia d'una dinàmica negativa i condicionat per les baixes. Destacar que si hi havia 15 persones al camp (sent optimistes), la meitat eren de Bellvís.
Tot i així, a la primera arribada, falta frontal servida a l'esquena de la defensa i la poca contundència fa que arribi el primer gol.
Cop dur, però ens refem, i durant el primer temps, vam jugar una mitja hora realment bona. Vam arribar amb perill, i vam gaudir de moltes ocasions. Aquesta vegada però, no em vam fer cap, i això ens va condicionar.
A les acaballes del primer temps, enèsima pilota perduda al centre del camp, refús de la defensa i passivitat absoluta que permet al Vallfogona fer el segon. Els locals, sense merèixer-ho, marxaven al descans amb un clar 2-0.
A la segona, sortim amb unes tímides ganes de fer-ho millor, però l'equip no creu. Passen els minuts i el partit és infumable.
Per acabar-ho d'adobar ens quedem amb 10, i el Vallfogona veu que el partit no se li escaparà. Poc futbol i més ganes de sentir el xiulet final que de lluitar per alguna cosa.
El Vallfogona, en una mitja arribada un altre cop defensada lamentablement fa el tercer i l'equip s'enfonsa.
Però el cúmul de despropòsits no s'acaba aquí. Jugada de la davantera Bellvisenca que acaba en penal. Però una vegada més, i ja és el 4t aquesta temporada, el fallem. No fem ni el de l'honor.
L'àrbitre no allarga gaire l'agonia i el partit s'acaba.
Increïblement, no hem perdut la 4ª plaça tot i merèixer-ho i ens jugarem conservar-la diumenge a Bellvís contra l'Oliana. Us hi esperem!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada