L'equip afrontava el match amb moltes baixes: l'Edu, lo Jaume Camarasa, Jordi Costa i el Josep Esteve present però tocat, pilars fonamentals de l'equip. Però lo drama el teníem a la porteria: sense lo Guillem ni el Rocha, tocava encomanar-nos de nou a Sant Pau Serra, patró de les porteries i missioner en els partits més complicats de l'equip.
A darrere doncs, sortim amb lo Kiko, l'Iñaki, l'Albert Pedrós i el Josep Pascual, que retornava al seu lloc sagrat al lateral esquerre, Ovidi i Maicol al mig del camp, Rida i Rachid a les bandes i a dalt, los de sempre: Jaume Pascual i Moussa.
Lo Jaume Pascual ha fet lo que fa normalment, obrir la llauna al minut 25 de partit. Aquí teniu la celebració:
Amb l'avantatge per la mínima vam arribar al final de la primera part. La segona part va ser més moguda que'l Rulla un diumenge al matí, i és que en 45 minuts vam veure un total de 6 gols.
L'Albesa ens va empatar només sacar de mig camp, però ens vam refer ben aviat. Lo Moussa va fer el 2n al minut 52' i el Maicol feia el tercer només 7 minuts més tard. Quedava només mitja horeta i semblava que lo màxim maldecap que tindríem seria tornar a omplir les neveres del bar de cerveses, però no. Per cert aquí teniu la celebració del gol d'en Maicol:
Som patidors doncs, i hi havia temps per tot. En dos minuts l'Albesa ens va empatar, un de falta directa i l'altra de jugada, i els fantasmes de la temporada anterior van començar a planar sobre el Municipal.
Però enguany l'equip és un altre i la sort sembla que la tenim del nostre costat. Els canvis van aportar molt i cal destacar especialment lo paper de l'Arnau, jugador compromès del poble que va protagonitzar un gran partit.
I amb tot això, amb l'afició entregada i algun "hooligan" de Bell-lloc infiltrat i donant una mica de color (i vergonyeta) a la grada, va arribar, de nou, lo nostre Salvador. I mai millor dit, ja que lo Salvador Tàpies, lo nostre Sant Salvador, fa fer el 4t transformant de nou una clara pena màxima.
Aquí el teniu: