Bellvis , 29 Abril de 2008
En motiu del 80è aniversari de la seva fundació, el Club de Futbol Bellvís, vol preparar una diada de festa, per commemorar aquest important esdeveniment. La junta, voldria portar a terme una exposició amb tot tipus de fotografies i qualsevol objecte que tingui relació amb la trajectòria esportiva de l''entitat com ara: cartells, banderins, trofeus, clauers, camisetes o equipaments dels jugadors...
Si teniu algún objecte del C.F. Bellvís de tots aquests anys, agrairïem ens ho féssiu arribar a l''ajuntament, a les instal·lacions del camp de futbol els dies de partit, o al domicili del president: Josep García (C/ Sant Antoni Maria Claret nº 13) Abans del 25 de Maig.
Finalitzada la festa, es retornaran els objectes cedits als seus propietaris.
Mercès per col·laborar.
La Junta
dimarts, 29 d’abril del 2008
dilluns, 28 d’abril del 2008
Sense Rumb
El qui us escriu, ha reunit forces d'allà on ha pogut per escriure una crònica que, avui dilluns, fa més mal que mai.
El Bellvís no aixeca cap, i avui per avui, és un equip feble, sense ambició, i que pot perdre davant de qualssevol rival, ja que ha perdut aquell punt de ràbia i força que sempre l'havia caracteritzat.
El partit davant l'Angulària, va començar tot i això, força bé. Una primera part seriosa, tot i els canvis en l'onze titular, ja habituals, que van situar Olivié al lateral esquerre, el Bellvís va ser sòlid en defensa i durant la primera mitja hora va portar el pes de match.
Un parell d'aproximacions en forma de xuts a la frontal podien servir als homes de Tiburci i Rosa per estrenar el marcador, però un diumenge més, va mancar sort.
El joc fou trabat durant tota la primera part, amb constants interrupcions; i sense més història, va arribar la represa, no abans de que l'àrbitre expulsés un jugador de l'Angulària, cosa que semblava que deixava el partit plàcid per als locals.
Fou només un miratge.
A la segona, el Bellvís, va caure de nou, victima dels seus propis errors. En una sacada de porteria, l'Angulària va guanyar l'esquena a la defensa del Bellvís, fet que els visitants van aprofitar per centrar des de la línia de fons i establir el 0-1.
El pitjor però, encara no havia arribat. El Bellvís amb un home més, no va ser capaç d'inquietar en cap moment la porteria visitant, i va sucumbir davant el joc més tranquil i ordenat de l'Angulària.
Fruit del seu domini, els visitants van aconseguir en un còrner el segon, fet que deixava el partit vist per sentència.
A partir d'aquí, més domini visitant, que podria haver vist ampliat el seu compte de gols, si no fos per Pau, de nou el més encertat dels locals, que va impedir una derrota més amplia.
Molt ha de millorar el Bellvís en aquest final de campanya. Tot i així no cal perdre l'esperança. Ànims a tots els jugadors.
El Bellvís no aixeca cap, i avui per avui, és un equip feble, sense ambició, i que pot perdre davant de qualssevol rival, ja que ha perdut aquell punt de ràbia i força que sempre l'havia caracteritzat.
El partit davant l'Angulària, va començar tot i això, força bé. Una primera part seriosa, tot i els canvis en l'onze titular, ja habituals, que van situar Olivié al lateral esquerre, el Bellvís va ser sòlid en defensa i durant la primera mitja hora va portar el pes de match.
Un parell d'aproximacions en forma de xuts a la frontal podien servir als homes de Tiburci i Rosa per estrenar el marcador, però un diumenge més, va mancar sort.
El joc fou trabat durant tota la primera part, amb constants interrupcions; i sense més història, va arribar la represa, no abans de que l'àrbitre expulsés un jugador de l'Angulària, cosa que semblava que deixava el partit plàcid per als locals.
Fou només un miratge.
A la segona, el Bellvís, va caure de nou, victima dels seus propis errors. En una sacada de porteria, l'Angulària va guanyar l'esquena a la defensa del Bellvís, fet que els visitants van aprofitar per centrar des de la línia de fons i establir el 0-1.
El pitjor però, encara no havia arribat. El Bellvís amb un home més, no va ser capaç d'inquietar en cap moment la porteria visitant, i va sucumbir davant el joc més tranquil i ordenat de l'Angulària.
Fruit del seu domini, els visitants van aconseguir en un còrner el segon, fet que deixava el partit vist per sentència.
A partir d'aquí, més domini visitant, que podria haver vist ampliat el seu compte de gols, si no fos per Pau, de nou el més encertat dels locals, que va impedir una derrota més amplia.
Molt ha de millorar el Bellvís en aquest final de campanya. Tot i així no cal perdre l'esperança. Ànims a tots els jugadors.
divendres, 25 d’abril del 2008
diumenge, 20 d’abril del 2008
Partit suspès per la pluja
Viatge per no res a Sanaüja, on les poques ganes d'arbitrar del col·legiat, i els problemes que ens ha posat el Sanaüja, han fet que el partit no s'arribés a disputar.
Ara, caldrà buscar una nova data. Almenys, hem aprofitat per parar a l'Àrea de Guissona per comprar quatre coses jeje. ;)
Ara, caldrà buscar una nova data. Almenys, hem aprofitat per parar a l'Àrea de Guissona per comprar quatre coses jeje. ;)
dilluns, 14 d’abril del 2008
DECEBUTS
Cares tristes i caps baixos. Això és el que es veia ahir al finalitzar el partit que va enfrontar el Bellvís i la Fuliola al municipal Joan Solé.
Entrepussades ja habituals, com ara el poc encert de cara a porteria, el nerviosisme, la manca de solidesa defensiva i les expulsions, van marcar el desenllaç del match, que el Bellvís tenia controlat, i van impedir que els blaugranes s'emportessin la victòria.
A la primera part, un joc més aviat gris del Bellvís, amb canvis en el sistema tàctic, que va encaixar el primer gol ben aviat, al minut 10, en un xut increïble en que Pau no va poder fer res. Tot i així, el Bellvís va mostrar llavors la seva millor cara, i va remuntar el partit amb dos grans gols de David. El primer, de jugada individual després d'una bona jugada col·lectiva. El segon, en una jugada atacant del Bellvís, on Marià va centrar d'esquena a la porteria i David, amb una volea espectacular va aconseguir el 2-1. Semblava que el Bellvís no tindria problemes per ampliar el resultat, ja que Marià va estar a punt de marcar de cap el 3-1, i també Ruben va errar en una centrada que el va deixar sol davant el porter.
Amb força satisfacció pel partit que es realitzava, es va arribar a la mitja part. La lesió de Garcia, que no acaba de tenir sort, va ser un nou revés per als plantejaments tàctics del Bellvís, que va haver d'improvisar un nou esquema.
A la represa, noves ocasions del Bellvís, claríssimes de nou, que no es van saber aprofitar. Com acostuma a passar, qui perdona, ho acaba pagant, i així va ser. Pau va ser substituït per donar a entrada a Rossend; abans però, la Fuliola havia errat un penal dubtòs de Pau.
Antonio, en dues jugades infantils, va guanyar-se l'expulsió, i a partir d'aquí, el Bellvís es va dedicar a aguantar el resultat. La Fuliola va marcar en un còrner fruit de l'error de la defensa, i en una jugada en clar fora de joc marcar el tercer. Això va enfonsar els ànims dels jugadors locals, que tot i així, encara van disposar d'alguna ocasió per empatar. La setmana vinent, desplaçament complicat al camp del Sanaüja.
Entrepussades ja habituals, com ara el poc encert de cara a porteria, el nerviosisme, la manca de solidesa defensiva i les expulsions, van marcar el desenllaç del match, que el Bellvís tenia controlat, i van impedir que els blaugranes s'emportessin la victòria.
A la primera part, un joc més aviat gris del Bellvís, amb canvis en el sistema tàctic, que va encaixar el primer gol ben aviat, al minut 10, en un xut increïble en que Pau no va poder fer res. Tot i així, el Bellvís va mostrar llavors la seva millor cara, i va remuntar el partit amb dos grans gols de David. El primer, de jugada individual després d'una bona jugada col·lectiva. El segon, en una jugada atacant del Bellvís, on Marià va centrar d'esquena a la porteria i David, amb una volea espectacular va aconseguir el 2-1. Semblava que el Bellvís no tindria problemes per ampliar el resultat, ja que Marià va estar a punt de marcar de cap el 3-1, i també Ruben va errar en una centrada que el va deixar sol davant el porter.
Amb força satisfacció pel partit que es realitzava, es va arribar a la mitja part. La lesió de Garcia, que no acaba de tenir sort, va ser un nou revés per als plantejaments tàctics del Bellvís, que va haver d'improvisar un nou esquema.
A la represa, noves ocasions del Bellvís, claríssimes de nou, que no es van saber aprofitar. Com acostuma a passar, qui perdona, ho acaba pagant, i així va ser. Pau va ser substituït per donar a entrada a Rossend; abans però, la Fuliola havia errat un penal dubtòs de Pau.
Antonio, en dues jugades infantils, va guanyar-se l'expulsió, i a partir d'aquí, el Bellvís es va dedicar a aguantar el resultat. La Fuliola va marcar en un còrner fruit de l'error de la defensa, i en una jugada en clar fora de joc marcar el tercer. Això va enfonsar els ànims dels jugadors locals, que tot i així, encara van disposar d'alguna ocasió per empatar. La setmana vinent, desplaçament complicat al camp del Sanaüja.
diumenge, 6 d’abril del 2008
EMPAT EN EL DERBI
Bon punt el que aquesta tarda ha arrencat el Bellvís en el seu desplaçament al sempre complicat camp del Poal. El derbi ha estat d'aquells que es recorden; amb molta intensitat i amb moltíssimes ganes per part dels dos equips.
La primera part, ha estat força millor que la segona, amb un Bellvís ben situat en defensa, que demostra que amb els 4 homes habituals, funciona molt millor. L'equip jugava concentrat i amb motivació, segurament, intentant allunyar els fantasmes de la ridícula derrota de diumenge passat contra el palau. Tot i així, el Poal demostrava les seves condicions d'equip capdavanter, i amb bones jugades trenades, intentava inquietar la porteria de Pau, com sempre, un dels jugadors més destacats de l'equip blaugrana.
El Bellvís, es defensava de forma ferotge, i intentava sortir a la contra, amb un Manyo i Antonio que s'anaven fent forts al mig del camp. La lesió de David, una peça bàsica en l'esquema de Tiburci i Batalla, va ser salvada amb encert amb una gran aportació de Juanka, que ja es prepara per l'any vinent, i que també va realitzar un gran partit.
Els Bellvisencs, ho van intentar a la contra, però no van poder, i el Poal no va estar encertat. Amb l'empat a zero inicial es va arribar a la fi del primer temps.
A la represa, tranquilitat en el bàndol Bellvisenc, conscients els jugadors de que estaven fent una bona feina i que calia seguir en la mateixa línia.
Tot i així, a la segona el Poal va portar el pes del partit i el Bellvís es va limitar a defensar. Tiburci i Batalla van moure banqueta i això va aportar frescura al joc Bellvisenc. Olivié, Rubén i Dámaso van realitzar un gran treball i tot l'equip s'en va beneficiar.
Tot i així, les variacions van fer minvar la solidesa defensiva del Bellvís, que veia com el Poal s'acostava cada cop amb més perill. Després d'una falta injusta, el col·legiat va xiular penalty en una jugada més que discutible. Pau, amb una sang freda increïble va aturar el llençament, i el Poal, al refús, no va marcar.
Ja passat el minut 80 va ser el Poal qui va avançar-se després d'un error dels blaugrana que van deixar morta una pilota a l'àrea petita. El Bellvís, es resignava a perdre, ja que mancava molt poc, i estava jugant amb 10 homes per expulsió d'Antonio.
La sort però, no fou esquiva per als de Bellvís, que van marcar quan el crono ja enfilava el minut 90. Va ser Rubén, qui després d'una recuperació de Dámaso, va batre el porter per baix i va establir el 1-1. Alegria lògica i bogeria dels molts afeccionats Bellvisencs que s'havien desplaçat a Poal.
Felicitar els jugadors pel gran treball, i desitjar des d'aquí una ràpida recuperació al David.
La primera part, ha estat força millor que la segona, amb un Bellvís ben situat en defensa, que demostra que amb els 4 homes habituals, funciona molt millor. L'equip jugava concentrat i amb motivació, segurament, intentant allunyar els fantasmes de la ridícula derrota de diumenge passat contra el palau. Tot i així, el Poal demostrava les seves condicions d'equip capdavanter, i amb bones jugades trenades, intentava inquietar la porteria de Pau, com sempre, un dels jugadors més destacats de l'equip blaugrana.
El Bellvís, es defensava de forma ferotge, i intentava sortir a la contra, amb un Manyo i Antonio que s'anaven fent forts al mig del camp. La lesió de David, una peça bàsica en l'esquema de Tiburci i Batalla, va ser salvada amb encert amb una gran aportació de Juanka, que ja es prepara per l'any vinent, i que també va realitzar un gran partit.
Els Bellvisencs, ho van intentar a la contra, però no van poder, i el Poal no va estar encertat. Amb l'empat a zero inicial es va arribar a la fi del primer temps.
A la represa, tranquilitat en el bàndol Bellvisenc, conscients els jugadors de que estaven fent una bona feina i que calia seguir en la mateixa línia.
Tot i així, a la segona el Poal va portar el pes del partit i el Bellvís es va limitar a defensar. Tiburci i Batalla van moure banqueta i això va aportar frescura al joc Bellvisenc. Olivié, Rubén i Dámaso van realitzar un gran treball i tot l'equip s'en va beneficiar.
Tot i així, les variacions van fer minvar la solidesa defensiva del Bellvís, que veia com el Poal s'acostava cada cop amb més perill. Després d'una falta injusta, el col·legiat va xiular penalty en una jugada més que discutible. Pau, amb una sang freda increïble va aturar el llençament, i el Poal, al refús, no va marcar.
Ja passat el minut 80 va ser el Poal qui va avançar-se després d'un error dels blaugrana que van deixar morta una pilota a l'àrea petita. El Bellvís, es resignava a perdre, ja que mancava molt poc, i estava jugant amb 10 homes per expulsió d'Antonio.
La sort però, no fou esquiva per als de Bellvís, que van marcar quan el crono ja enfilava el minut 90. Va ser Rubén, qui després d'una recuperació de Dámaso, va batre el porter per baix i va establir el 1-1. Alegria lògica i bogeria dels molts afeccionats Bellvisencs que s'havien desplaçat a Poal.
Felicitar els jugadors pel gran treball, i desitjar des d'aquí una ràpida recuperació al David.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)