Partit d'infart lo que vam viure ahir al Municipal. Sort que tenim lo desfibril·lador a prop del camp perquè noi, tardes així escurcen l'esperança de vida de la gent. Ja veieu que l'ambient a les grades era d'allò més bo.
L'equip afrontava el match amb moltes baixes: l'Edu, lo Jaume Camarasa, Jordi Costa i el Josep Esteve present però tocat, pilars fonamentals de l'equip. Però lo drama el teníem a la porteria: sense lo Guillem ni el Rocha, tocava encomanar-nos de nou a Sant Pau Serra, patró de les porteries i missioner en els partits més complicats de l'equip.
A darrere doncs, sortim amb lo Kiko, l'Iñaki, l'Albert Pedrós i el Josep Pascual, que retornava al seu lloc sagrat al lateral esquerre, Ovidi i Maicol al mig del camp, Rida i Rachid a les bandes i a dalt, los de sempre: Jaume Pascual i Moussa.
Lo Jaume Pascual ha fet lo que fa normalment, obrir la llauna al minut 25 de partit. Aquí teniu la celebració:
Amb l'avantatge per la mínima vam arribar al final de la primera part. La segona part va ser més moguda que'l Rulla un diumenge al matí, i és que en 45 minuts vam veure un total de 6 gols.
L'Albesa ens va empatar només sacar de mig camp, però ens vam refer ben aviat. Lo Moussa va fer el 2n al minut 52' i el Maicol feia el tercer només 7 minuts més tard. Quedava només mitja horeta i semblava que lo màxim maldecap que tindríem seria tornar a omplir les neveres del bar de cerveses, però no. Per cert aquí teniu la celebració del gol d'en Maicol:
Som patidors doncs, i hi havia temps per tot. En dos minuts l'Albesa ens va empatar, un de falta directa i l'altra de jugada, i els fantasmes de la temporada anterior van començar a planar sobre el Municipal.
Però enguany l'equip és un altre i la sort sembla que la tenim del nostre costat. Els canvis van aportar molt i cal destacar especialment lo paper de l'Arnau, jugador compromès del poble que va protagonitzar un gran partit.
I amb tot això, amb l'afició entregada i algun "hooligan" de Bell-lloc infiltrat i donant una mica de color (i vergonyeta) a la grada, va arribar, de nou, lo nostre Salvador. I mai millor dit, ja que lo Salvador Tàpies, lo nostre Sant Salvador, fa fer el 4t transformant de nou una clara pena màxima.
Aquí el teniu:
Així doncs, tres punt més al sarró i l'equip que ja suma 22 punts, dos més que els que vam aconseguir en tota la temporada passada, la del retorn del futbol al poble.
Per acabar la foto de la celebració final. Per més vídeos i altres passatemps, al nostre Instagram.
Aquest cap de setmana de pont descansem. Pròxim enfrontament a Torrefarrera en un partit guapíssim, contra el 4t classificat, lo cap de setmana del 14 i 15 de desembre. Us hi esperem!
