Cares tristes i caps baixos. Això és el que es veia ahir al finalitzar el partit que va enfrontar el Bellvís i la Fuliola al municipal Joan Solé.
Entrepussades ja habituals, com ara el poc encert de cara a porteria, el nerviosisme, la manca de solidesa defensiva i les expulsions, van marcar el desenllaç del match, que el Bellvís tenia controlat, i van impedir que els blaugranes s'emportessin la victòria.
A la primera part, un joc més aviat gris del Bellvís, amb canvis en el sistema tàctic, que va encaixar el primer gol ben aviat, al minut 10, en un xut increïble en que Pau no va poder fer res. Tot i així, el Bellvís va mostrar llavors la seva millor cara, i va remuntar el partit amb dos grans gols de David. El primer, de jugada individual després d'una bona jugada col·lectiva. El segon, en una jugada atacant del Bellvís, on Marià va centrar d'esquena a la porteria i David, amb una volea espectacular va aconseguir el 2-1. Semblava que el Bellvís no tindria problemes per ampliar el resultat, ja que Marià va estar a punt de marcar de cap el 3-1, i també Ruben va errar en una centrada que el va deixar sol davant el porter.
Amb força satisfacció pel partit que es realitzava, es va arribar a la mitja part. La lesió de Garcia, que no acaba de tenir sort, va ser un nou revés per als plantejaments tàctics del Bellvís, que va haver d'improvisar un nou esquema.
A la represa, noves ocasions del Bellvís, claríssimes de nou, que no es van saber aprofitar. Com acostuma a passar, qui perdona, ho acaba pagant, i així va ser. Pau va ser substituït per donar a entrada a Rossend; abans però, la Fuliola havia errat un penal dubtòs de Pau.
Antonio, en dues jugades infantils, va guanyar-se l'expulsió, i a partir d'aquí, el Bellvís es va dedicar a aguantar el resultat. La Fuliola va marcar en un còrner fruit de l'error de la defensa, i en una jugada en clar fora de joc marcar el tercer. Això va enfonsar els ànims dels jugadors locals, que tot i així, encara van disposar d'alguna ocasió per empatar. La setmana vinent, desplaçament complicat al camp del Sanaüja.
3 comentaris:
Molt encertada la crónica. Per cert t' he plagiat el text (si, soc una mica Ana Rosa :D) per copiarlo a meu blog, això si traduit.
i tant home, a disposar... ;) és un plagi que admeto :D
quina manera de llençar una bona primera part...
Publica un comentari a l'entrada