A més, el Bellvís trobava un Ponts més motivat que mai, després dels seus últims bons resultats i de l'empat del Bellpuig al camp del Sant Guim, fet que en cas de guanyar, podia deixar els Pontsicans a només dos punts del líder.
Però el Bellvís va ser l'equip ferm de les darreres jornades, i va saber defensar fermament els atacs d'un Ponts que creava perill, però sense el domini total de l'esfèrica.
La pluja que va caure dificultava que es vegues un bon joc, i durant tota la primera part, la pilota aèria va ser la nota predominant. Costava baixar-les, i quan un dels dos equips ho feia, l'esfèric els durava poc. La última mitja hora del primer temps, va ser clarament del Ponts, que fent-se amb totes les segones jugades, anava guanyant metres poc a poc.
Costa va estar sublim una setmana més, i les seves intervencions, desfeien les ocasions locals, tant si es tractava de remats de cap, com de les potents centrades-córner del nº 10 local.
A les acaballes del primer temps, i després de defensar-se durant 45 minuts, jugada atacant del Bellvís, la pilota cau a Horra que molt murri i al primer toc, la creua davant el porter local.
Gol d'oportunisme del Lleidatà, que ja en duu 6, i es queda a un de Piró en el trofeu "Pitxitxi" particular de l'equip.
Sense temps per a mes, l'àrbitre xiula el final i comença una petita tangana entre la banqueta local i visitant, que s'acaba amb l'expulsió de l'entrenador del Ponts per empènyer el nostre estimat massatgista Joan Solé.
L'àrbitre requereix la força pública i el partit es reprèn gairebé una hora després.
Quan els nostres tornen al camp no falten els crits de "caguetes" i "covards", tot plegat, força còmic.
La segona part comença molt malament per als nostres interessos, ja que el col·legiat s'inventa un penal, quan Ori es tira a terra dins l'àrea i treu netament una pilota que acaba a córner. La pressió pot amb els locals, ja que primer costa trobar llençador, i després, Vasile, qui finalment agafa la responsabilitat, la xuta al pal, amb tant mala sort, que creua tota l'àrea i l'esfèrica se'n va pel costat oposat.
Entre això i l'actuació estelat de Costa, ens salvem pels pèls durant el segon temps. Val a dir, que l'entrada de Cesc dóna velocitat a l'equip, i ell mateix gaudeix d'una gran ocasió que falla degut als nervis.
Conforme passaven els minuts, el partit es va anar calmant, i els nostres cada vegada patien menys. L'èxtasi va arribar al minut 92, quan l'àrbitre va xiular el final i els tres punts volaven cap al Pla d'Urgell.
Celebració èpica amb el mític cant "Ajuan" al vestidor del Bellvís que podeu veure a la nostra pàgina de Facebook i que ja porta més de 1000 visualitzacions!
Ara, a per totes. Queden 5 partits, dels quals 3 al Municipal, i no podem fallar. Diumenge ens visita un revifat Miralcamp, que vindrà amb ganes d'aigualir-nos la festa.
No gaire lluny, a Bellpuig, els locals i el Rialp es jugaran el liderat a partir de les 19:00h.
Serà un gran diumenge de futbol! No te'l perdis! Amunt Bellvís!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada