Nova desfeta fora de casa: CF Vallfogona 3 - 0 CF Bellvís

Seguim amb la tònica desconcertant de les últimes setmanes. Grans partits a casa i grans desastres quan juguem a fora.

I el partit de Vallfogona no va ser menys. Primers compassos erràtics del Bellvís davant un rival que no s'hi jugava res, i que a sobre, venia d'una dinàmica negativa i condicionat per les baixes. Destacar que si hi havia 15 persones al camp (sent optimistes), la meitat eren de Bellvís.

Tot i així, a la primera arribada, falta frontal servida a l'esquena de la defensa i la poca contundència fa que arribi el primer gol.

Cop dur, però ens refem, i durant el primer temps, vam jugar una mitja hora realment bona. Vam arribar amb perill, i vam gaudir de moltes ocasions. Aquesta vegada però, no em vam fer cap, i això ens va condicionar.

A les acaballes del primer temps, enèsima pilota perduda al centre del camp, refús de la defensa i passivitat absoluta que permet al Vallfogona fer el segon. Els locals, sense merèixer-ho, marxaven al descans amb un clar 2-0.

A la segona, sortim amb unes tímides ganes de fer-ho millor, però l'equip no creu. Passen els minuts i el partit és infumable.

Per acabar-ho d'adobar ens quedem amb 10, i el Vallfogona veu que el partit no se li escaparà. Poc futbol i més ganes de sentir el xiulet final que de lluitar per alguna cosa.

El Vallfogona, en una mitja arribada un altre cop defensada lamentablement fa el tercer i l'equip s'enfonsa.

Però el cúmul de despropòsits no s'acaba aquí. Jugada de la davantera Bellvisenca que acaba en penal. Però una vegada més, i ja és el 4t aquesta temporada, el fallem. No fem ni el de l'honor.

L'àrbitre no allarga gaire l'agonia i el partit s'acaba.

Increïblement, no hem perdut la 4ª plaça tot i merèixer-ho i ens jugarem conservar-la diumenge a Bellvís contra l'Oliana. Us hi esperem!

Victòria contra el 2n: CF Bellvís 2 - 0 CF Rialp

Una de freda i una de calenta: CE Sant Guim 3 - 2 CF Bellvís

Quan més a prop o tenim, quan venim de fer partidassos com a Ponts, victòries agòniques com la de l'altre dia a casa a Miralcamp, amb opcions reals de quedar 3rs o 2ns... va i ens deixem TOT el caràcter a casa (el caràcter, i la gent, perquè n'hi ha un parell que encara no sabem ara on són...)

Segurament només hi ha una cosa que ens fa un gran equip, i aquesta és l'actitud. L'hem tingut en molts partits, i això ens ha permès empatar a Pobla i a Rialp, guanyar a Ponts i a Solsona.

Però nosaltres mateixos som el nostre pitjor rival, i ens creiem superiors als equips de la zona baixa, quan no ho som.

Com a resultat de tot plegat, el penós partit (de futbol?) que es va veure dissabte a Sant Guim pels pocs valents i valentes que van preferir veure'ns a nosaltres que al Barça, i que es mereixen un monument.

Dos equips fluixos, dolents, i un Sant Guim més motivat, que lluita per salvar-se, i que es va emportar la victòria de forma merescuda.

Primers compassos erronis del Bellvís, i Costa que com sempre, ens salva un parell de vegades només iniciar. Però tenim qualitat, això sí, i Toni aguanta una pilota d'esquenes al centre del camp, espera que Horra faci el desmarc, li posa a l'espai, i el nostre killer i ara ja sí, "pitxitxi", marca el primer de la tarda.

Sense fer res, ja guanyem, i tots pensem que podem tornar a sumar tres punts.

Però el Sant Guim ens empata des de dins de la cuina en una empanada general de la defensa. Res més a destacar durant un primer temps digne de ser esborrat.

Durant el segon període, sortim una mica més concentrats, i fruit d'un parell de bones accions, arriba el 1-2, centrada de Piró des de la banda i entre la defensa i Edu marquen el gol.

A partir d'aquí, el Sant Guim agafa el control, i ens empaten de nou en una altra pilota, on ni refusem la pilota de la línia defensiva, ni traiem l'equip, ni fem res.

L'empat tampoc ens servia gaire, però es que no vam fer res més. Dos minuts després, ens agafen de nou l'esquena i el punta local clava un golàs (amb una mica de fortuna, val a dir-ho), davant el qual Costa no pot fer res.

3-2 en 4 minuts i sense capacitat de reacció de cap tipus. De desmotivats ja ho estàvem tot el partit, però a més, ens quedem amb 10 a falta d'un quart d'hora. En inferioritat, cansats, intentem alguna tímida aproximació, però ben just arribem a l'àrea.

S'acaba el partit i ells ho celebren. Pràcticament la salvació a la butxaca i nosaltres, que podíem viure un final de lliga de somni, tirem el primer partit a les escombraries. Som així.

Tot i així, Visca el Bellvís, ndéu!

Una victòria que val la 4ª posició: CF Bellvís 3 - 1 CF Miralcamp

Els nostres jugadors eren conscients que després de la proesa de Ponts, no es podia fallar a casa, i van sortir concentrats al camp, però amb menys "xispa" de l'habitual, i tot i que dominaven el partit, aquest domini no es concretava en ocasions.

Tot i així, en una jugada per banda, la pilota acaba refusada al punt de penal, i des d'allí, Víctor l'empala i no falla marcant el seu tercer gol de la temporada.

Tot i que el ritme del partit no era l'adequat, el Bellvís va seguir gaudint d'ocasions, la més clara a les botes de Cesc, que va estavellar un fort tret al travesser.

El partit s'acabava amb una primera part força plàcida per als interessos locals.

La segona va seguir la mateixa tònica, i aviat semblava que el partit quedava vist per sentencia quan Mesalles va transformar en gol un lliure indirecte dins de l'àrea.

Però a partir d'aquí, va començar el descontrol. Manca de criteri per part del col·legiat i targetes a tort i a dret que posaven els locals dels nervis.

En una jugada aïllada, el Miralcamp va reduir distàncies mitjançant un gran cop de cap. Això va portar nervis a l'equip, que ja jugar els seus pitjors minuts.

Tot i així, Horra, va tranquil·litzar la parròquia Bellvisenca a les acaballes del partit, transformant una gran vaselina per damunt del porter visitant.

Tres punts més, i triple empat al "pitxitxi" de l'equip, ja que Piró, Horra i Mesalles han marcat 7 gols cadascun.

Aquest dissabte, penúltima sortida al camp del Sant Guim, equip que lluita per la salvació i que de ben segur no ens deixarà les coses fàcils.

Tres punts vitals: CF Ponts 0 - 1 CF Bellvís

Gran partit ahir del CF Bellvís, aquesta vegada al camp del Ponts, que només havia cedit una derrota al seu feu durant tota la Temporada.

A més, el Bellvís trobava un Ponts més motivat que mai, després dels seus últims bons resultats i de l'empat del Bellpuig al camp del Sant Guim, fet que en cas de guanyar, podia deixar els Pontsicans a només dos punts del líder.

Però el Bellvís va ser l'equip ferm de les darreres jornades, i va saber defensar fermament els atacs d'un Ponts que creava perill, però sense el domini total de l'esfèrica.

La pluja que va caure dificultava que es vegues un bon joc, i durant tota la primera part, la pilota aèria va ser la nota predominant. Costava baixar-les, i quan un dels dos equips ho feia, l'esfèric els durava poc. La última mitja hora del primer temps, va ser clarament del Ponts, que fent-se amb totes les segones jugades, anava guanyant metres poc a poc.

Costa va estar sublim una setmana més, i les seves intervencions, desfeien les ocasions locals, tant si es tractava de remats de cap, com de les potents centrades-córner del nº 10 local.

A les acaballes del primer temps, i després de defensar-se durant 45 minuts, jugada atacant del Bellvís, la pilota cau a Horra que molt murri i al primer toc, la creua davant el porter local.

Gol d'oportunisme del Lleidatà, que ja en duu 6, i es queda a un de Piró en el trofeu "Pitxitxi" particular de l'equip.

Sense temps per a mes, l'àrbitre xiula el final i comença una petita tangana entre la banqueta local i visitant, que s'acaba amb l'expulsió de l'entrenador del Ponts per empènyer el nostre estimat massatgista Joan Solé.

L'àrbitre requereix la força pública i el partit es reprèn gairebé una hora després.

Quan els nostres tornen al camp no falten els crits de "caguetes" i "covards", tot plegat, força còmic.

La segona part comença molt malament per als nostres  interessos, ja que el col·legiat s'inventa un penal, quan Ori es tira a terra dins l'àrea i treu netament una pilota que acaba a córner. La pressió pot amb els locals, ja que primer costa trobar llençador, i després, Vasile, qui finalment agafa la responsabilitat, la xuta al pal, amb tant mala sort, que creua tota l'àrea i l'esfèrica se'n va pel costat oposat.

Entre això i l'actuació estelat de Costa, ens salvem pels pèls durant el segon temps. Val a dir, que l'entrada de Cesc dóna velocitat a l'equip, i ell mateix gaudeix d'una gran ocasió que falla degut als nervis.

Conforme passaven els minuts, el partit es va anar calmant, i els nostres cada vegada patien menys. L'èxtasi va arribar al minut 92, quan l'àrbitre va xiular el final i els tres punts volaven cap al Pla d'Urgell.

Celebració èpica amb el mític cant "Ajuan" al vestidor del Bellvís que podeu veure a la nostra pàgina de Facebook i que ja porta més de 1000 visualitzacions!

Ara, a per totes. Queden 5 partits, dels quals 3 al Municipal, i no podem fallar. Diumenge ens visita un revifat Miralcamp, que vindrà amb ganes d'aigualir-nos la festa.

No gaire lluny, a Bellpuig, els locals i el Rialp es jugaran el liderat a partir de les 19:00h.

Serà un gran diumenge de futbol! No te'l perdis! Amunt Bellvís!

Valuós empat lluny de casa: CF Pobla de Segur 1 - 1 CF Bellvís

El de la Pobla ha estat sempre un camp tradicionalment difícil per al Bellvís. Camp petit, de terra, i darrerament, cada vegada més irregular, fan difícil l'adaptació dels nostres jugadors.

A més, els locals no són coixos, i formen un dels equips més competitius de #3cat14. Tenorio, l'entrenador jugador, és el puntal dels Poblatans, però homes com Juangran, Plancheria o Albert Roset donen també una punta de qualitat a l'equip.

El Bellvís, sabedor de les dificultats i de la necessitat de sumar per mantenir-se a la zona alta, va plantejar un partit molt seriós en defensa, tancant espais i minimitzant errors. El Pobla controlava l'esfèrica, però no gaudia d'ocasions clares de gol. Per contra, Horra trobava espais per banda dreta, però les seves incursions eren tallades continuadament per l'àrbitre, assenyalant-li nombrosos, i dubtosos, fores de joc.

Quan millor estava el Bellvís, una gran acció individual de Plancheria va fer lluir el nostre porter Sergi, que tot i aturar el xut en primera instància, no va poder fer res davant el xut a boca de gol de Juangran.

Pràcticament a la següent jugada, Horra s'escapava de nou cap a la porta visitant, però la seva vaselina va sortir a un pam del pal.

L'equip mereixia més, però marxava al descans perdent per la mínima.

Els nostres jugadors, van posar el coratge necessari i la voluntat per capgirar el partit, i la segona part va començar amb clar color visitant. L'entrada de Cesc va donar més velocitat a l'equip i el gol no podia trigar en arribar. Magnífica passada de l'extrem de Fondarella cap a Víctor, que condueix tot sol cap a porteria, i quan semblava que el més fàcil era xutar, serveix una centrada impossible a Piró, que remata amb el cap al fons de la xarxa. Contra de llibre i golàs per emmarcar.

Amb l'empat, el Bellvís va buscar insistentment la victòria, aprofitant la desorganització local. La Pobla es va defensar bé i poc a poc, es va anar traient del damunt el domini visitant.

Durant els darrers 10 minuts, els locals van ser qui va buscar el gol amb insistència, i ho van tenir a prop, en dues ocasions que miraculosament no van entrar.

Al final doncs, empat just vistos els mèrits dels dos equips.

Ara toca pensar en el Ponts, proper rival del Bellvís després de la jornada de descans.

Tres punts més: CF Bellvís 2 - 0 CF Tornabous

Còmoda victòria a casa contra un Tornabous que es situa cuer del grup 14 de Tercera Catalana.

Dos bons gols, un de Toni al primer temps i un de Cesc a la segona part van certificar un nou triomf del Bellvís, que poc a poc, ha tornat a fer del Municipal un fortí.

Aquest diumenge, partit important al difícil camp de la Pobla de Segur.