Sopar de fi de temporada!

Victòria en el darrer partit de la temporada: C.F. Bellvís 4 - 1 C.F. Palau d'Anglesola

El Club de Futbol Bellvís va acomiadar l'actual temporada 09-10, amb un partit a casa davant l'afició, en motiu de les cassoles de Sant Isidre, festa celebrada a la vila.

El partit, va ser poc lluït i sense gaire història. Hem d'agrair a l'equip del Palau, que tot hi haver jugat el dia abans enfront del Coll de Nargó, es prestessin a jugar el diumenge al poble.

Els dos equips doncs, van jugar un partit net però clarament mancat d'intensitat, ja que es jugaven poc més que l'orgull de guanyar a un rival pròxim geogràficament.

Marià va marcar el primer dels blaugrana després d'una bona jugada del Bellvís per la banda esquerra. Tot i així, el Palau va empatar el partit ben aviat, amb un gol de falta directa on l'equip Bellvisenc va dormir més del compte.

Els homes d'Àngel, més ficats en el partit, van gaudir de bones ocasions per avançar-se de nou, però no va ser fins a les acaballes del primer temps que David, després d'una centrada mil·limètrica de Juanca, va marcar el 2-1.

A la represa, millor joc del Bellvís, que va jugar tot el segon període pensant només en atacar. Civit va gaudir de moltes ocasions, però entre els pals i l'encert del porter visitant, els gols no van arribar. Alín, que debutava diumenge, va marcar el tercer després d'una internada individual i batre el porter amb cama esquerra i finalment Marià de nou, va marcar el quart, avançant-se a la defensa en un còrner.

Bon partit doncs, per a acomiadar una brillant temporada.

Recordem que els entrenaments segueixen durant el mes de Maig, si no hi ha novetat, cada divendres.


Amunt Bellvís!

La segona volta perfecta: Amistat 2 - 6 Bellvís.

Gran partit el que va disputar el Bellvís, al camp de Mangraners, enfront de l'Amistat. La veritat, és que les coses pintaven d'allò més bé per als homes d'Àngel, que veien com el seu rival no es presentava en bloc fins 10 minuts d'iniciar-se el partit, i ben just escalfaven per a preparar-se per al partit.

Amb aquest "panorama", el Bellvís va seguir presentant un partit seriós des d'un bon inici, i es per això que en cap moment va veure perillar els tres punts, que a més, deixaven la possibilitat d'aconseguir la primera plaça oberta fins al darrer instant, fet que es considerava utòpic feia només unes setmanes.

Antonio va marcar per partida doble, Juanca i Civit van marcar també pels Bellvisencs, que amb un clar 0-5, van anar al descans, entre els crits i desqualificacions que entre ells mateixos es dedicaven els jugadors de l'amistat.

Durant la mitja part, excessiva relaxació de l'equip Bellvisenc, que va caure en l'error de pensar que la segona part seria com la primera. L'Amistat, per contra, després de romandre més de 20 minuts al vestidor, va sortir molt més connectat que en el primer període, i amb ganes de complicar la vida al segon classificat a la taula.

Fruit d'aquesta nova "motivació", i del "passotisme" absolut, però comprensible del Bellvís, és de Lleida van aconseguir retallar distàncies i marcar dos gols.

Tot i així, i quan el marcador reflexava un clar 2-5, els de Bellvís van considerar que ja era hora de tornar a ficar el cap dins el partit, i van gaudir de noves ocasions per ampliar l'aventatge. Únicament Juanca, va ser capaç de foradar de nou la porteria de l'Amistat per establir el 2-6 que ja seria definitiu.

Així doncs, darrera victòria per a un Bellvís en una forma increïble, que ha aconseguit 14 victòries seguides i una formidable segona volta, en que ha guanyat tots els partits i que ha culminat aquesta gran temporada amb l'ascens de categoria. Som de Segona!

Meddia Aranés Sports

Avui, un nou tall, aquest del 8 d'abril d'aquest mes. El dijous abans de l'ascens. Tots els talls a Catalunya Ràdio.

Nova victòria en el darrer partit oficial a casa: C.F. Bellvís 2 - 1 C.F. Albesa

Nova victòria del Club de Futbol Bellvís, l'aconseguida ahir diumenge a casa enfront del C.F Albesa, per un marcador ajustat de dos gols a un.

El partit, era el darrer d'aquesta temporada, que serà recordada durant anys com la temporada de l'ascens, i servia per acomiadar aquest gran any, i agrair a tota l'afició, el massiu recolzament d'enguany.

La falta de motivació, per haver aconseguit ja l'objectiu, es va fer palesa en els homes d'Àngel, que en cap moment van estar a l'alçada i a estones van fer avorrir el públic local.

Tot i així, el Bellvís va començar prou fort, i al minut 10 de partit ja s'avançava després d'enviar Marià una bona pilota servida per Civit al fons de la xarxa. Semblava que el partit es posava de casa i que l'Albesa no oferiria resistència, però no va ser així.

Només després del servei de centre, pilota oberta al lateral dret que la defensa local no treu amb contundència, servei a Jesús que allunya amb el peu, amb tant mala fortuna que la pilota acaba entrant a la porteria local després de rebotar en un atacant visitant.

Així doncs, dos gols en menys d'un minut, i el partit que estava de nou igualat.

El Bellvís va encaixar amb dificultats aquest gol tant ràpid, però a poc a poc, va continuar buscant la porteria rival. Va ser a pocs minuts d'acabar el primer temps, quan després d'una recuperació de pilota al mig del camp, Bep serveix a Civit, que controla a la frontal de l'àrea, condueix i remata al fons de la xarxa. Era el segon dels blaugrana, que serviria per deixar els tres punts al municipal.

Pau, que va jugar de davanter centre, va tenir dues boníssimes opcions per a estrenar-se com a golejador, i fins i tot el pal, li va privar aquesta satisfacció, escopint cap a l'exterior una pena màxima que ell mateix va xutar.

La segona part, va ser força més avorrida, i fins i tot l'Albesa va errar una altra pena màxima que podria haver significat l'empat. Però el que són les coses. Quan la sort està de cara, gairebé res surt malament, i el marcador ja no es va moure.

El partit va acabar doncs, amb el resultat de 2-1 favorable als Bellvisencs, que els permet situar-se amb 62 punts molt a prop del líder, la U.E. Lleida "B", a qui no permetrà cantar "l'aliró" fins la darrera jornada. 

Sense afluixar la màquina: Bell-lloc 1 - 4 Bellvís

Brillant partit el disputat ahir a Bell-lloc entre l'equip local i el Club de Futbol Bellvís i que l'equip d'Àngel va guanyar per un clar 1-4.

En un "match" que va significar la demostració del gran estat de forma que travessa l'equip Bellvisenc, l'equip blaugrana es va mostrar molt posat en el partit, tot i la ressaca de tota la setmana per haver aconseguit l'ascens el diumenge anterior a casa.

Tot i aquesta lògica alegria i relaxació, la intensitat dels nois de Bellvís no va minvar, i es va plantejar un partit seriós i amb ànsia de victòria des del minut 1.

Plantejant un 3-4-3 des d'inici, l'equip va mostrar-se agressiu en atac, i les arribades per banda de Juanca i Civit es succeïen. Manyet, David, i Marià, portaven el pes del mig del camp, sempre superant la mitja local, que no aconseguia fer-se amb el control de la pilota.

Civit va poder inaugurar el marcador en un parell d'ocasions, però la manca de fortuna combinada amb l'encert del porter local, no li van permetre foradar la porta local.

Per contra, va ser Bep, qui en un còrner va marcar el primer del Bellvís. Pilota servida per Juanca des de la banda dreta, que rebutja el porter local, i el lliure blaugrana, empalma la pilota amb un fort xut a la xarxa local.

El Bellvís no va deixar res pel segon temps, i amb insistència, va buscar el segon. Fou Civit, qui culminant una bona jugada col·lectiva de tot l'equip, va marcar el 2-0.

Amb el marcador clarament favorable al Bellvís, es va arribar a la mitja part.

A la represa, el Bell-lloc no va saber espolsar-se el domini visitant de sobre, i els canvis que va realitzar el conjunt del poble veí, més aviat li van restar efectivitat. Per contra, la banqueta Bellvisenca va aportar frescura a l'atac, i en una nova jugada atacant, Civit va marcar de nou, amb un bon xut amb la cama esquerra.

El desconcert local ja fou total, quan finalment Juanca, va culminar de nou una bona jugada del Bellvís per la banda esquerra, rebent ell mateix dins l'àrea, i definint perfectament amb una pilota ajustada al pal.

El Bell-lloc ho va intentar amb més cor que cap durant els últims minuts del partit, i finalment, l'àrbitre, els va "donar el premi" de consolació, marcant de penalty totalment inexistent el gol de l'honor.

Partit plàcid doncs per als homes d'Àngel, que aprofitant l'entrepussada del Lleida, viuran amb il·lusió les dues jornades que resten, ja que, matemàticament, la primera plaça encara és possible.

Tercera Etapa superada i Ascens a Segona: C.F. Bellvís 2 - 0 U.E. Granja d'Escarp

El somni de l’ascens

Si feu memòria ens vam quedar en el punt en el qual el grup de nois assolien la victòria contra la Unió Esportiva Lleida. Doncs bé, davant d’una felicitat així es poden escollir dos camins: la relaxació o la motivació. Per tal i com han anat les coses, els nois del Club de Futbol Bellvís van optar per la segona. Van continuar entrenant, esforçant-se per aconseguir el seu somni, el nostre somni: l’ascens.

D’aquesta manera, van seguir omplint d’alegria i de bon joc els camps de futbol de la geografia catalana. Van anar sumant victòries, moltes victòries. De fet, poden presumir d’haver guanyat, de moment, 12 partits consecutius.

Després del triomf davant la UE Lleida es podria afirmar que es va obrir una nova etapa, batejada per alguns com el tourmalet. Doncs bé, d’aquesta etapa que va culminar diumenge, s’ha de destacar sens dubte el partit de Les. Quin Divendres Sant més diferent no? Com sempre l’afició va estar al seu costat i sense por a les hores d’autocar van donar suport a l’equip. Normalment, quan es parla d’un partit de futbol s’acostuma a comentar l’evolució, el resultat, etc. Tanmateix, a mi m’agradaria parlar d’altres aspectes que crec que sens dubte han influït decisivament en la fita assolida. L’ambient que es respirava a l’autocar era el reflex d’un grup cohesionat que treballa en la mateixa direcció. Un grup de nois que per damunt de tot són amics i gaudeixen plegats del futbol. Sense aquest companyerisme nois potser no hauríeu arribat on sou. Ara bé, com tot en aquesta vida, sense esforç no hi ha recompensa. Així, que tot i que l’eufòria era màxima, calia continuar donant-ho tot.

Així, es van anar succeint diferents partits fins que va arribar el matx decisiu que es va  celebrar el passat diumenge dia 11 contra la Granja d’Escarp. Un empat era suficient per tocar el cel.

Es va posar en marxa una campanya digna d’anàlisi. Tothom va col·laborar en la mesura que va poder. A través de la xarxa social Facebook es va anar publicant i compartint informació per tal que el màxim nombre de gent s’assabentés de la importància d’assistir aquell diumenge al camp. A més, la Tere va fer un cartell espectacular que em consta que es va difondre per tot el poble. I tot això va tenir el seu resultat al camp de futbol. Crec que mai havia estat tan ple! Centenars de persones van destinar la seva tarda a animar al Club de Futbol del seu poble. Realment, feia goig de veure i si a mi em va gratificar, m’imagino que als jugadors us deuria tocar el cor.

No negarem que va ser un partit tens. A la part del públic hi va haver soroll i al camp, doncs els que hi veu assistir ja sabeu que també. Però bé, “gajes del oficio”. Amb tot, el partit es va celebrar i només començar ja va arribar l’alegria del primer gol. Un gol que hem de dir que ens va deixar a tots amb la boca oberta. Vam descobrir que l’equip tenia estratègies assajades! Vam sentir l’entrenador que deia “Salva 1” i, pocs segons més tard, va arribar el gol. De pel·lícula!

El partit va acabar amb la victòria del Bellvís per 2 gols a 0. I no sé si és casualitat o no però si establim una analogia propera, resulta que és el mateix resultat que va aconseguir el que per a molts és considerat actualment com el millor equip del món.

El xiulet de l’àrbitre va marcar el tret de sortida d’una celebració que ni a la mateixa Champions! Jugadors, entrenador, president i una representant de l’afició van acabar al circuit termal (per les propietats que devia tenir l’aigua) de les piscines de Bellvís. Cava, abraçades, cants...tot era poc per celebrar un somni fet realitat. Després la celebració va continuar al Corral del Valls amb un berenar-sopar i segons les meves fonts d’informació, va culminar amb un festival al Rulla.

Doncs bé, ja ho veieu. L’equip de nois que us presentava fa uns dies ha aconseguit el seu somni. Va lluitar, va creure en les seves possibilitats i a la fi, ha aconseguit escriure una pàgina important en la història de Bellvís i en la de tots nosaltres.

Heu d’estar orgullosos de la feina feta i ser conscients de la felicitat que veu encomanar. Us mereixeu aquest reconeixement  perquè sempre, sempre, després d’un esforç hi ha d’haver una recompensa.

Continuarem amb vosaltres en aquesta nova etapa a segona. Continuarem confiant en vosaltres. Continuarem gaudint amb vosaltres. Ens continuarem emocionant amb vosaltres.

Ànims!


Una altra vegada, gràcies Núria per aquest fantàstic escrit, de part de tots els qui formem/formeu el C.F. Bellvís!