Tercera Etapa superada i Ascens a Segona: C.F. Bellvís 2 - 0 U.E. Granja d'Escarp

El somni de l’ascens

Si feu memòria ens vam quedar en el punt en el qual el grup de nois assolien la victòria contra la Unió Esportiva Lleida. Doncs bé, davant d’una felicitat així es poden escollir dos camins: la relaxació o la motivació. Per tal i com han anat les coses, els nois del Club de Futbol Bellvís van optar per la segona. Van continuar entrenant, esforçant-se per aconseguir el seu somni, el nostre somni: l’ascens.

D’aquesta manera, van seguir omplint d’alegria i de bon joc els camps de futbol de la geografia catalana. Van anar sumant victòries, moltes victòries. De fet, poden presumir d’haver guanyat, de moment, 12 partits consecutius.

Després del triomf davant la UE Lleida es podria afirmar que es va obrir una nova etapa, batejada per alguns com el tourmalet. Doncs bé, d’aquesta etapa que va culminar diumenge, s’ha de destacar sens dubte el partit de Les. Quin Divendres Sant més diferent no? Com sempre l’afició va estar al seu costat i sense por a les hores d’autocar van donar suport a l’equip. Normalment, quan es parla d’un partit de futbol s’acostuma a comentar l’evolució, el resultat, etc. Tanmateix, a mi m’agradaria parlar d’altres aspectes que crec que sens dubte han influït decisivament en la fita assolida. L’ambient que es respirava a l’autocar era el reflex d’un grup cohesionat que treballa en la mateixa direcció. Un grup de nois que per damunt de tot són amics i gaudeixen plegats del futbol. Sense aquest companyerisme nois potser no hauríeu arribat on sou. Ara bé, com tot en aquesta vida, sense esforç no hi ha recompensa. Així, que tot i que l’eufòria era màxima, calia continuar donant-ho tot.

Així, es van anar succeint diferents partits fins que va arribar el matx decisiu que es va  celebrar el passat diumenge dia 11 contra la Granja d’Escarp. Un empat era suficient per tocar el cel.

Es va posar en marxa una campanya digna d’anàlisi. Tothom va col·laborar en la mesura que va poder. A través de la xarxa social Facebook es va anar publicant i compartint informació per tal que el màxim nombre de gent s’assabentés de la importància d’assistir aquell diumenge al camp. A més, la Tere va fer un cartell espectacular que em consta que es va difondre per tot el poble. I tot això va tenir el seu resultat al camp de futbol. Crec que mai havia estat tan ple! Centenars de persones van destinar la seva tarda a animar al Club de Futbol del seu poble. Realment, feia goig de veure i si a mi em va gratificar, m’imagino que als jugadors us deuria tocar el cor.

No negarem que va ser un partit tens. A la part del públic hi va haver soroll i al camp, doncs els que hi veu assistir ja sabeu que també. Però bé, “gajes del oficio”. Amb tot, el partit es va celebrar i només començar ja va arribar l’alegria del primer gol. Un gol que hem de dir que ens va deixar a tots amb la boca oberta. Vam descobrir que l’equip tenia estratègies assajades! Vam sentir l’entrenador que deia “Salva 1” i, pocs segons més tard, va arribar el gol. De pel·lícula!

El partit va acabar amb la victòria del Bellvís per 2 gols a 0. I no sé si és casualitat o no però si establim una analogia propera, resulta que és el mateix resultat que va aconseguir el que per a molts és considerat actualment com el millor equip del món.

El xiulet de l’àrbitre va marcar el tret de sortida d’una celebració que ni a la mateixa Champions! Jugadors, entrenador, president i una representant de l’afició van acabar al circuit termal (per les propietats que devia tenir l’aigua) de les piscines de Bellvís. Cava, abraçades, cants...tot era poc per celebrar un somni fet realitat. Després la celebració va continuar al Corral del Valls amb un berenar-sopar i segons les meves fonts d’informació, va culminar amb un festival al Rulla.

Doncs bé, ja ho veieu. L’equip de nois que us presentava fa uns dies ha aconseguit el seu somni. Va lluitar, va creure en les seves possibilitats i a la fi, ha aconseguit escriure una pàgina important en la història de Bellvís i en la de tots nosaltres.

Heu d’estar orgullosos de la feina feta i ser conscients de la felicitat que veu encomanar. Us mereixeu aquest reconeixement  perquè sempre, sempre, després d’un esforç hi ha d’haver una recompensa.

Continuarem amb vosaltres en aquesta nova etapa a segona. Continuarem confiant en vosaltres. Continuarem gaudint amb vosaltres. Ens continuarem emocionant amb vosaltres.

Ànims!


Una altra vegada, gràcies Núria per aquest fantàstic escrit, de part de tots els qui formem/formeu el C.F. Bellvís!