Després d'onze mesos imbatuts, els homes d'Àngel van sofrir una nova derrota, curiosament contra un equip que vesteix també de blanc i vermell, com el C.F. Puigvertenc, últim rival que va guanyar el Bellvís a domicili, un ja llunyà 22 de novembre de 2009.
El partit a Bellcaire va començar bé, amb l'equip ben situat al camp, intentant combinar i arribant en un parell d'accions protagonitzades per Tobías, que va errar per molt poc. Però poc a poc, l'equip es va anar contagiant del joc amb pilotes llargues dels locals, i va perdre el domini de l'esfèrica.
El Bellcairenc va ser superior en les pilotes aèries, i el Bellvís va començar a patir. Tot i així, els locals només van crear perill amb xuts llunyans, ben dirigits però, que Pau va blocar en totes les ocasions.
Una falta a la frontal de l'àrea a les acaballes del primer temps, va significar el 1-0 per a l'equip local, i un cop fort per a la moral Bellvisenca.
Durant el segon temps, el Bellvís es va bolcar a l'atac, i va intentar en tot moment establir la igualtat en el marcador. El Bellcairenc seguia intentant-ho de lluny, còmode amb la renda mínima de la que gaudia.
Finalment, l'ímpetu Bellvisenc va aconseguir el seu premi, i Civit, rematant en planxa una gran centrada de Lluís després d'una bona jugada de combinació, va establir la igualada.
La espessor amb que uns i altres van afrontar els minuts finals, feia pensar que hi hauria repartiment de punts, però en un cop de mala sort, el Bellvís va marcar en pròpia porta el segon gol per als locals. Cop fort a la moral del Bellvís quan només restaven cinc minuts per acabar el partit.
Sense idees i amb dificultat per a crear perill, el Bellcairenc va marcar el tercer en una contra i davant el desconcert visitant.
Partit amb poca història doncs, i que caldrà oblidar com més aviat millor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada